Característiques generals dels actes a l'Administració Municipal. I

Protocol Municipal: organización dels actes oficials

TIPOLOGIA D'ACTES.

Les corporacions locals són les encarregades d'organitzar molts dels actes oficials, no solament propis, sinó també d'altres institucions com ara entitats culturals, esportives i de prestigi de cada localitat a les quals ofereixen servei i col-laboració.

En relació amb la tipologia d'actes propis de l'Administració municipal, a part dels que es relacionen en les fitxes d'actes d'aquest manual, són característics l'acte de presa de possessió de l'alcalde, les festes majors i les processons. Tots aquests actes es realitzen segons les tradicions de cada localitat i seguint la reglamentació de què disposin, si escau.

Les festes del patró se solen iniciar amb un pregó presidit per l'alcalde i amb el pregoner a la seva dreta, el qual anunciarà l'inici de la festivitat amb el seu discurs. A continuació es duu a terme tota mena d'actes durant més d'un dia.

Per a les processons i els actes militars -en el cas que hi hagi aquesta tradició-, caldrà consultar les autoritats d'aquests estaments i arribar a preparar un protocol consensuat entre les dues parts.

CONVIDATS I PARTICIPANTS

Atès que els actes a la vida local ajuden a conservar els costums en els municipis i també fan participar els ciutadans en la vida col-lectiva, cal que les corporacions locals no oblidin de tenir en compte que, a banda dels membres que les componen (autoritats locals), potser altres autoritats no locals, procedents d'estaments de caràcter cultural, econòmic, social, religiós, esportiu o militar han de ser representades en un acte determinat.

Els col-lectius més freqüents en els actes oficials de l'Administració municipal són els següents:

- membres de la corporació.

- autoritats de municipis veïns (altres alcaldes, tinents d'alcalde, regidors, etc.).

- autoritats de l'Administració municipal, comarcal i estatal (diputats, representants de l'àrea metropolitana a la província de Barcelona), presidents dels consells comarcals, delegats territorials de la Generalitat, etc.

- autoritats religioses.

- autoritats militars.

- personal de l'Ajuntament.

- representants d'entitats municipals (associacions, federacions, casals, gremis, etc.).

- ciutadans en general o aplegats per criteris d'edat, professió, afecció, etc.

- convidats especials: convidat d'honor, mossèn, rector, jutge de pau, metge, etc.

- mitjans de comunicació: premsa, ràdio i televisió locals, comarcals, nacionals, estatals i especialitzades, agències de notícies, etc.

- altres col-lectius de convidats en funció del tipus d'actes (membres d'un patronat, guardonats, patrocinadors, col-laboradors, representants del món esportiu, cultural, econòmic, social, etc.)

- familiars del convidat d'honor (en el cas dels homenatges, aniversaris, pregons, etc.).

- autoritats i convidats de ciutats i pobles agermanats.

També, i en segons quins actes, hi ha funcionaris que fan d'auxiliars en el protocol i que utilitzen simbologia pròpia: principalment els policies locals vestits amb uniforme de gala com a servei d'honor a l'entrada de les portes en determinats actes; cobrint davant i darrere de la corporació en desfilades. Adquireixen també una gran importància les bandes de música i les de trompetes i tambors. En certes corporacions locals també disposen d'altres tipus d'auxiliars: macers i clariners.

Hi ha veïns que, per la tradició i els costums del municipi, poden adquirir un grau de consideració especial pel que representen. Els exemples més significatius són el jutge de pau, el metge d'una localitat de pocs habitants, les pubilles, els fills predilectes o adoptius, i el mossèn.

• 03. Característiques generals dels actes a l'Administració Municipal. I.
• 03. Característiques generals dels actes a l'Administració Municipal. II.